Caritat i assistència social a l'Antic Règim / Miquel Borrell i Sabater
Borrell i Sabater, Miquel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 15-48 (Ponències) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La ponència realitza una visió general sobre la pobresa, classes de pobres i les solucions a la mateixa: les almoines del pa, les del vestuari, el maridatge de donzelles i el funcionament dels hospitals amb les persones a qui atenien: malalts, bojos, expòsits... Analitza també el pas de la caritat al gran tancament de pobres en els hospicis, per diferenciar els vertaders i els falsos pobres.

Els Antics hospitals de Girona : diferències i semblances, segles X-XV / Anna Gironella i Delgà
Gironella i Delgà, Anna


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 49-76 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre els segles XIII i XV a la ciutat de Girona existiren quatre hospitals. Estaven situats en diferents zones de la ciutat, tots fora muralles, i es dedicaven a l'acollida de persones pobres i malaltes. Alguns estigueren vinculats a l'autoritat episcopal i d'altres eren administrats pel govern municipal. Els seus fons documentals no s'han conservat de forma homogènia, no obstant en tenim prou dades per intentar reconstruir la seva història i la seva acció assistencial.

Transcendint pobresa i moral : dones i supervivència a la Casa de la Misericòrdia de Girona (1769-1781) / Céline Mutos Xicola
Mutos Xicola, Céline


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 77-108 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu del present article és l'estudi de la Casa de Misericòrdia de la ciutat de Girona, una institució exclusivament femenina que va obrir portes l'any 1769. En primer lloc, es pretén fer un breu repàs del pensament assistencial del segle XVIII incidint en l'òptica de gènere, visió que permetrà entendre com s'hi integra l'establiment gironí. En segon lloc, descobrir els aspectes fundacionals de la institució. En tercer lloc, analitzar-ne l'organització tant des del punt de vista estructural, de les rendes i del personal, com funcional, tractant sobre l'aspecte del treball captiu. Finalment, s'aprofundirà en el perfil de les nenes i dones que hi ingressaven per tal de fer emergir pautes d'ús de la institució. El propòsit del treball, a més de l'interès que representa la institució per se, és mirar més enllà de l'obvietat del control i del càstig, per incidir en el rol social i econòmic, vist com una eina utilitzada per les mateixes dones amb la finalitat de maximitzar les seves oportunitats de futur.

De la caritat de l'Antic Règim a la benificència pública contemporània : el pas de pobres a ciutadans en el segles XIX i XX / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 109-134 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'evolució de les institucions benèfiques, des de l'època medieval als nostres equipaments actuals es basa en el procés d'especialització de l'atenció i dels centres, i en la professionalització dels curadors. Dels hospitals alberg dels primers temps a les institucions actuals, on la terapèutica hospitalària més avançada es combina amb els equipaments sociosanitaris, hi ha tot un món. Una història que es relliga amb la solidaritat en l'atenció als desfavorits, i amb la consolidació de l'estat de benestar dels països desenvolupats actuals.

La Nau central de l'antic Hospital dels Capellans de Girona : intervenció arqueològica / Maribel Fuertes Avellaneda
Fuertes Avellaneda, Maribel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 137-160 : il. (Comunicacions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'antic Hospital dels Capellans de Girona es va establir a finals del segle XII a la riba dreta del riu Galligants, al seu pas pel barri de Sant Pere, i va mantenir la seva activitat assistencial fins a la segona meitat del segle XVIII. L'estudi de l'edifici de l'antiga institució, que conserva en el seu aspecte actual gran part de la configuració arquitectònica del que havia estat l'antic complex, ha estat, conjuntament amb la informació aportada per les fonts documentals conservades, la base del coneixement històric que, sobre l'hospital, recullen diverses referències dins la bibliografia històrica de la ciutat. La intervenció arqueològica duta a terme entre els anys 2015 i 2016 a l'interior de la nau central de l'antic edifici ens permet, per primer cop, posar en relació aquelles informacions documentals i bibliogràfiques amb els testimonis materials que restaven a l'interior de l'edifici.

Els Inventaris de l'Hospital de la Seu anys 1353 i 1362, amb l'invientari de la seva biblioteca / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 161-218 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

El treball forneix notícies dels arxius eclesiàstics de Girona (Arxiu Diocesà, Arxiu de la Catedral, Arxiu de Sant Feliu de Girona) entorn de l'Hospital de la Seu de Girona i dels rectors que va tenir durant la primera meitat del segle XIV. Se centra en la figura de Bernat Verdaguer, rector entre 1353 i 1362, i especialment en la biblioteca que figura en els inventaris de l'hospital després de la mort de Verdaguer. Són estudiats i identificats cadascun dels títols dels llibres inventariats, amb la bibliografia apropiada.

El "Front" de la Pia Almoina de Girona : els projectes de 1379 i devers 1425 / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 219-252 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual edifici de la Pia Almoina del Pa de la Seu, nom amb què es coneixia la institució almoinera gironina, és una caixa gòtica, pràcticament sense contingut medieval, de la qual han perviscut amb alteracions notables les tres façanes exteriors, la principal de les quals és un exemple d'entre els més remarcables de l'arquitectura gòtica civil de Catalunya. Amb reformes i canvis moderns, aquestes tres façanes, bastides entre els segles XIV i XVI, corresponen a dos projectes espaiats en el temps, el primer dels quals s'encomanà als mestres pedrers gironins Guillem Bofill I (...1337-a.1389) i Antoni Escuder I (...1375-1396...), mentre que del segon no sabem encara qui o quins en varen ser els constructors, però sí la seva cronologia aproximada i alguns detalls del procés que es va seguir.

Salut i malaltia a Girona en temps de guerra (1638-1653) : doctors, cirurgans, apotecaris i adroguers / Xavier Solà Colomer
Solà I Colomer, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 253-286 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys que la revolta dels Segadors va portar a la guerra de Separació (1640-1653) la situació mèdica a la ciutat de Girona es va quedar totalment trasbalsada per l'ocupació francesa i per la proximitat amb la ratlla de França. La mobilització de soldats gironins per socórrer el Rosselló comportà la intervenció dels doctors en medicina i cirurgians. Al seu torn, el treball dels apotecaris i dels adroguers va continuar ben actiu amb el subministrament de cera, drogues i altres productes d'alimentació a la població.

L'Hospital del rei, o militar, a Girona. Dades procedentes dels manuals d'acords (1653-1694) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 287-306 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article analitza el procés d'establir un hospital militar a Girona entre el 1653 i el 1694. Durant aquest temps, Girona era la punta de llança del sistema defensiu espanyol enfront d'una monarquia francesa cada cop més agressiva. La fortificació de Girona i l'establiment d'una guarnició foren unes de les conseqüències de tenir el front tan a prop. Una altra fou l'establiment d'un hospital militar, o en terminologia de l'època, un hospital del Rei. Els primers espais coneguts que es feren servir com a establiment sanitari foren el convent de Sant Agustí, per, poc després, ocupar el convent de la Mercè i, per últim, l'hospital de Santa Caterina. Entorn de 1676 ja hi ha constància de l'existència d'un hospital militar específic per als soldats. Tanmateix, quan es disparaven les necessitats de llits pels avatars bèl·lics, calgué de nou ocupar els convents de Sant Agustí i de la Mercè, principalment aquest últim, i part de l'hospital de Santa Caterina. Alternativament, en moments d'extrema necessitat també es feren servir determinats quarters, amb la problemàtica afegida d'haver de reubicar els soldats que s'hi allotjaven.

Sistemes alimentaris observats en el "Llibre [de la] comanda, refató y Imfermeria" (1779-1791) de l'Hospital de Santa Caterina de Girona / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 307-354 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Dono a conèixer i estudio parcialment un llibre de compres de queviures i material divers (1779-1791) de l'hospital de Santa Caterina de Girona. Gairebé totes les despeses consignades són de tipus alimentari. Aquesta mena de registre de comptabilitat el portava un prior o un administrador nomenat per una junta rectora. També comento i reprodueixo altres documents de la mateixa temàtica, anteriors i posteriors a aquest, en qualitat d'annexos. Eren els usos de taula vigents que seguien uns grups socials determinats de dirigents i servidors de l'establiment (prior o comanador/a, metge, apotecari, fadrí apotecari, clergues, dides, germans i germanes, personal d'infermeria, mossos, un escolà, etc.).

L'Hospital de sang de Banyoles durant la Guerra Gran (1793-1795) / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 355-379 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant la Guerra Gran a la vila de Banyoles s'hi establí un important hospital de sang de les tropes borbòniques amb l'ocupació militar del monestir de Sant Esteve durant més de dos anys. L'arribada massiva de soldats ferits a partir de 1794 va fer necessari ampliar els espais sanitaris a diverses cases particulars. A Banyoles hi van treballar els metges Llucià Puigdollers, Pasqual Mora, o Baltasar Manuel Boldo.

Retalls de la història de l'Hospital de Pobres de Besalú / Tura Clarà Vallès, Joan López Carrera
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 379-406 (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

L'origen de l'hospital de Besalú continua essent un misteri que la documentació encara no ens vol desvelar. L'organització i funcionament de l'hospital s'entreveu des de les primeres notícies que s'han conservat: uns administradors es van fer càrrec de les rendes de l'establiment, cobrant censal i lloguers, contractant hospitalers i metges, pagant les despeses dels malalts i de manteniment de l'edifici...

El Manicomi de Salt, un centre d'horror / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 61 (2020) , p. 407-422 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Dependent de la Diputació de Girona, l'Hospital Psiquiàtric de Salt té una història controvertida. El funcionament irregular ja va ser denunciat per Diego Ruiz en la primera dècada del segle XX. En temps del franquisme, l'estat d'abandonament i de degradació assolí la cota màxima. Només la denúncia pública d'uns metges i el ressò que obtingueren a la premsa foren capaços de corregir la línia caòtica del centre, plagat de mancances i deficiències estructurals, les quals revelaven un mal exemple d'actuació professional i institucional.

El Vè Congrés d'Història de Girona / Narcís Soler
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 9-14 (Editorial) 

Panoràmica sobre el convent de Sant Francesc d'Assís / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 17-44 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Fundada al segle XIII, la comunitat dels framenors fou la més nombrosa entre la població conventual de Girona. Va ser beneficiada pels llegats de les persones poderoses i les autoritats municipals. Els monjos, que hagueren de ser reformats durant el segle XVI, es remarcaren com a defensors de l'Antic Règim. Després de l'exclaustració de 1835, la desamortització de Mendizábal va treure a subhasta el convent, que fou enderrocat. La municipalitat hi va fer passar el carrer que batejà amb el nom "del Progrés", i una altra part de la propietat va servir per donar impuls al procés d'industrialització moderna de la ciutat. S'assenyalen les restes de la construcció existents, a hores d'ara, en diversos indrets.

Les Cartes de professió monàstica als convents i monestirs de Girona / M. Esperança Correu Perales
Correu Perales, M. Esperança


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 45-56 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les comunitats religioses de Girona han variat al llarg dels segles però encara avui tenen una cosa en comú: totes celebren la professió dels integrants de la seva comunitat després d'un període d'aprenentatge, i en totes les professions el moment àlgid és aquell en el qual la monja o el monjo recita o llegeix els seus vots, la majoria de vegades escrits en una carta decorada o i¾uminada que es presenta a la comunitat i que restarà custodiada al monestir per sempre més: és la carta de professió. Tot seguit té lloc la vestició i en alguns casos fins i tot una gran festa pública.

Art als monestirs gironins. El Gòtic / Pere Freixas i Camps
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 57-76 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

En general, i singularment a la ciutat de Girona, el patrimoni artístic ha sofert pèrdues esfereïdores. Dels béns eclesiàstics, els més afectats, només dos convents resten dempeus dels sis aixecats a l'Edat Mitjana, i pràcticament res d' artístic ha perviscut en els objectes que contenien. De tots ells en tenim referències: algunes, ja conegudes, i d' altres en donem notícia aquí amb la intenció de fer un pas més cap a la recuperació del nostre passat artístic medieval.

De l'exclaustració als nous usos. La memòria dels sis convents gironins / Rosa Maria Gil, Gemma Domènech
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 77-102 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La història urbana de Girona està en bona part determinada per la presència de l'estament religiós i militar, des de pràcticament l'edat mitjana. Esglésies, convents i casernes han ocupat quantitativament i qualitativa la ciutat, determinant-ne la seva configuració actual. Aquest article analitza el procés de recuperació d'espais prenent com exemple la trajectòria de sis convents que, salvats de l'enderroc, encara avui podem transitar a la ciutat del segle XXI.

La Girona paulanera. Els frares mínims / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 103-120 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén explicar la incardinació i l'evolució històrica dels frares mínims a la ciutat de Girona.

Sant Domènec i la Inquisició / Jaume de Puig
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 57 (2016) , p. 121-154 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Una primera part de l'article exposa l'origen i les primeres passes del convent dominicà de l'Anunciació de Girona, amb alguna documentació no exhumada fins avui. Un segon bloc és dedicat a exposar el curs dels estudis normals en un convent mitjà com el de Girona, i dóna la nòmina de tots els frares que passaren pel convent i foren en un moment o altre enviats a llicenciar-se o doctorar-se en una universitat europea. Una tercera part és dedicada als dos frares més cèlebres del convent gironí: el beat Dalmau Moner, cèlebre per la seva santedat adusta i taumatúrgica, i Nicolau Eimeric, el codificador del Directori dels inquisidors (1376), llibre que tingué incidència especial en la seva vida i el seu compromís personal amb la persecució de l'heretgia; això el va dur a escriure un manual gairebé perfecte per a l'ofici inquisitorial i a incriminar Llull com heretge, excés que a Catalunya Eimeric pagà amb una progressiva pèrdua d'influència i al capdavall amb l'exili, primer exterior, finalment també interior. La darrera part del treball es consagra a esbossar la participació dels dominicans en la Universitat de Girona (1572), amb esment dels qui en van ésser professors i cancellers, i la seva dedicació en les missions del Pacífic.